HISENDA i ENTITATS BANCÀRIES

Hi havia una cançó que sonava: Jo tenia un doll de veu... Jo també podia cantar: tenia un doll de més de 4000 euros a la llibreta del banc. Però va passar una mala ventada (Hisenda) i me'l deixà reduït a només 17 euros. I quan vaig anar a cancel·lar la llibreta a fi que no m'espurguessin més, el banc em deduí i les seves comissions i només vaig poder tocar 3 escanyolits euros. No m'estranya que ara ningú tingui afició a estalviar. Quan érem infants, allà pels anys 40, a les escoles ens facilitaven uns àlbums on podíem enganxar segells d'un cèntim de les antigues pessetes, i quan teníem l'àlbum ple (que significava la quantitat de dues pessetes) el portàvem a la Caixa de Pensions i el senyor Sol ens meritva les dues pessetes a la nostra llibreta d'estalvi. No crec que actualment cap infant es dediqui a estalviar ni segells, d'un cèntim, ni pessetes ni tan sols euros. Més val gastar els pocs diners de què disposem i si és possible també els que podrem arribar a tenir (crèdits i préstecs) abans que els moderns depredadors (hisenda, entitats bancàries i financeres) s'ens ho engoleixin.